Educació en museus
En Culturama treballem en l’educació i la mediació artística des de l’any 2008. Actualment desenvolupem els projectes un equip multidisciplinari format per Luis Noguerol, historiador de l’art i especialista en educació de museus, Alba Braza, historiadora de l’art i comissària d’exposicions i Verónica Francés Molina, artista visual que, juntament amb la col·laboració de dissenyadors i arquitectes, ens encarreguem de produir el material de treball i el disseny de l’espai més adequat per a cada activitat. Els diferents perfils que conformen el grup creen una pròpia metodologia que assumeix conceptes com la inclusió i la igualtat i incorpora transversalment la diversitat cultural, sexual, de gènere i familiar.
Els nostres projectes educatius es caracteritzen per fomentar una transmissió del coneixement horitzontal i per buscar que els espectadors puguen convertir-se en agents d’una pràctica col·lectiva (Rancière, 2008:15). Partim de la premissa de considerar la institució museu com un centre de producció de coneixement, on es poden generar noves subjectivitats al marge de les institucions socials (Bourdieu, 2010:50).
Les propostes aposten per contribuir a construir museus oberts al seu context, en els quals el teixit associatiu forme part activa d’aquest. De la mateixa manera, per a nosaltres resulta fonamental formar part d’associacions com són Avecoe, AVALEM, Lambda, AVCA, Otro Espacio…
Mediem per a situar al públic en el centre, treballar amb la seua mirada, amb el seu bagatge d’imatges, amb els seus somnis i amb la memòria col·lectiva per a establir el punt de partida desitjat pel grup. Un punt de partida que continua amb preguntes que conviden a la reflexió i les respostes de la qual no són oferides per el/la mediador/a, una experiència d’intercanvi de coneixements, opinions i afectes única.
El projecte pedagògic està basat en el desenvolupament i implementació de cursos, tallers i visites comentades i redacció de guies didàctiques, principalment, implementades tant presencialment, com en format digital. En aquests fomentem el pensament crític mostrant fissures, fractures i punts de tensió de les narratives contemporànies i impulsem a transformar la reflexió en recursos per a la construcció de nous camps d’acció en la vida quotidiana.
Considerem imprescindible incloure les TIC aplicades a l’educació i experimentar les seues possibilitats com a eina d’investigació i aprenentatge, tant de la pràctica artística, com per a l’activació del pensament crític.