AIXÍ FOU L’IVAM EN GRUP

Vam tindre l’oportunitat d’acompanyar als grups en la seua visita a quasi deu exposicions en les quals hem vist pràctiques artístiques molt distintes. Febrer el vam viure entendrides per la neta i calmada abstracció de l’entranyable parella Albers. En març vam conéixer a Anna Boghiguian, artista egípcia que ens va col·locar enfront del mirall (de manera real i metafòrica) que suposa la Història per a la condició humana. En maig vibràrem amb la duríssima realitat de la comunitat LGTBIQA+ negra en Sud-àfrica, documentada i dignificada per Zanele Muholi en el seu desig per crear un arxiu de referents positius per a la seua comunitat.

Quan vam tornar de l’estiu ens esperava l’exposició de Carmen Calvo, qui ens va convidar a entrar en el seu taller i on vam descobrir relats visuals atemporals, impactants i difícils d’oblidar. Ens vam refugiar del fred en la càlida abraçada de l’artista tèxtil Teresa Lanceta així com en la seua consideració de l’art com a amable eina de descobriment personal i d’unió entre les persones…

Tot ho vam viure junt amb grups de persones de totes les edats, des del primer cicle de primària fins a les Universitats Populars. Vam tindre la sort de poder veure les mateixes obres a través dels ulls de generacions molt distintes, enriquint, d’aquesta manera, la nostra pròpia mirada i gaudint amb cadascuna de les visites. Vam acompanyar a moltes persones en la seua primera visita a un museu i, per ficar un exemple, descobrirem les realitats de les dissidents sexuals sud-africanes a les persones més grans.

Fem les distintes visites mitjançant una metodologia participativa articulada al voltant del diàleg, extraient coneixements previs de les persones visitants i connectant els seus interessos amb les temàtiques exposades i els discursos de les distintes peces.