Sense clivelles no hi hauria mars. Resistències Artístiques
Una proposta artística realitzada gràcies a la convocatòria Resistències Artístiques: Processos artístics en entorns educatius promoguda pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, el CEFIRE artisticoexpressiu i la Direcció General d’Innovació Educativa i Ordenació.
La nostra companya Estelle Jullian ha sigut l’artista premiada dins de la convocatòria pública que permet acostar la creació artística a les aules. Així, ha realitzat el projecte Sense clivelles no hi hauria mars en el CEIP Trenc D’Alba de Xàbia (Alacant) durant l’any escolar 2021-2022.
Aquest projecte es basa en un procés a través del qual es duu a terme la creació d’un laboratori de geomorfologies de ficció mitjançant l’exploració de temes com són les clivelles, la topografia, la geologia, la deriva continental i el descobriment de personatges com la geòloga Marie Tharp. Es tracta d’un “projecte de centre” on cada classe, segons el seu nivell, es veu ha vist implicat en la concepció i en la realització de les escultures i dels puzles 3D.
Sense clivelles no hi hauria mars es compon de tres fases: investigació, acció, construcció.
Durant la primera es realitza una sèrie d’activitats prèvies i eixides relacionades amb les principals temàtiques del projecte, permetent d’aquesta manera, una introducció i una apropiació major dels conceptes abstractes abordats.
En la segona es desenvolupen accions concretes com: modelar clivelles del sòl, cartografiar-les amb corbes de nivell, modelar xicotetes maquetes topogràfiques dels plans obtinguts, imaginar un mapa geològic…
Finalment, en l’última fase, es construeixen a major escala les formes nascudes d’aqueixes diferents accions.
Les clivelles que llavors es revelen, poden ser el fruit de l’assentament del terreny, de les vibracions induïdes pel trànsit, del creixement de les arrels, de la dilatació dels materials, etc. Amb aquestes formes intentem fer palpables el moviment, la impermanencia i el canvi. Aqueixos intersticis evidencien la fragilitat i el quotidià enfront del monumental i l’etern.
En efecte, la idea que el sòl sobre el qual vivim puga estar en moviment i lliscar-se, és una idea difícilment comprensible i abastable. Ens aferrem al sòlid, a l’immòbil. No obstant això, les plaques tectòniques es mouen a la mateixa velocitat que les nostres ungles o el nostre cabell. El sòl es mou, vibra i tremola.
En aquest sentit, el procés del projecte ens permet sondejar i fomentar una actitud creativa mitjançant l’observació i la manipulació del nostre entorn immediat. Activa a partir de detalls, a priori insignificants, la imaginació i el desig de reinventar. Genera noves maneres de captar el món que ens envolta (i al qual pertanyem) i canvia la percepció que tenim d’ell gràcies a la creativitat conjuntament amb la identificació de les relacions d’interdependència que entreteixim amb el medi ambient i les lleis de la naturalesa.
Tags: Mediació cultural