Mediació artística
Culturama SL inicia a treballar en la mediació didàctica l’any 2008. Actualment un equip de treball multidisciplinari s’encarrega de desenrotllar els projectes pedagògics. La coordinació de l’equip està a càrrec de Luis Noguerol, historiador de l’art i especialista en educació de museus, Alba Braza, historiadora de l’art i comissària d’exposicions i Nacho Gimeno especialista en comunicació audiovisual i educació de museus junt amb dissenyadors i arquitectes que s’encarreguen de produir el material de treball, els espais i el mobiliari més adequats per a cada activitat.
Els diferents perfils creen una pròpia narrativa pedagògica en què conceptes com el respecte i la igualtat s’apliquen a la diversitat sexual, cultural i racial, transformant-se en ferramentes amb què aprendre el valor de la cultura contemporània. Fomenten una transmissió de coneixement horitzontal, en la que s’ensenye als espectadors els mitjans per a deixar de ser espectadors i convertir-se en agents d’una pràctica col·lectiva (Rancière, 2008:15) i consideren que el museu hauria de ser un centre de producció de coneixement, un lloc en què es generen subjectivitats al marge de les institucions Família, Església, Escola, Estat (Bourdieu, 2010:50)
Aposten per contribuir a construir museus oberts al seu context, en els que el teixit associatiu forme part d’aquest. De la mateixa manera per a l’equip de Culturama resulta fonamental formar part d’associacions com són Avalem i Lambda, Luis Noguerol, i Alba Braza en AVCA i Otro Espacio.
El seu projecte pedagògic està basat en cursos, tallers i visites comentades, principalment. En ells mostren les fissures, fractures i punts de tensió de les narratives contemporànies convertint-les en recursos per a la construcció de nous camps d’acció en la nostra vida quotidiana. Consideren imprescindible incloure les noves tecnologies aplicades a l’educació i experimentar amb els recursos pedagògics estudiats. Per a això ofereixen nous usos a les aplicacions de consum habitual transformant moments d’oci en moments d’aprenentatge i ofereixen serveis amb dinàmiques que poden vincular-se amb diferents mostres expositives i amb recursos patrimonials. Aquestes parteixen de conceptes bàsics de l’art actual i desenrotllen els seus continguts convertint la ciutat, publicacions, o projeccions en els recursos de suport.
L’equip de Culturama situa el públic en el centre, treballa amb la seua mirada, amb el seu bagatge d’imatges, amb els seus somnis i amb la memòria col·lectiva fins a establir el punt de partida desitjat pel grup. Un punt de partida que continua amb preguntes que inviten a la reflexió i les respostes de la qual no són oferides pel/per la mediador/a, una experiència d’intercanvi de coneixements, opinions i afectes única.
_________
Rancière, J. (2010). El espectador emancipado. Buenos Aires: Bordes Manantial.
Bourdieu, P. (2000). La dominación masculina. Barcelona: Anagrama.