Dinamització sociocultural de persones refugiades

L’atenció a les persones refugiades a Espanya ha experimentat un procés d’adaptació als canvis soci-demogràfics i legislatius que s’han anat produint, introduint els elements indicats en la Constitució Espanyola i en la política d’asil comú de la Unió Europea, especialment els derivats del Tractat d’Amsterdam en 1997.

En aquest sentit, la Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària, en el seu capítol segon sanciona al màxim nivell jurídic l’obligació de proporcionar serveis socials i d’acolliment a les persones sol·licitants en estat de necessitat. Aquesta llei se sumisca a un sistema de protecció garantista que té com a fi proporcionar el ple respecte a la dignitat humana de les persones usuàries d’aquest servei públic.

Des d’aquesta perspectiva s’entén que la labor dels Centres d’Acolliment a Refugiats (CAR) s’estén més enllà d’oferir una sèrie de serveis bàsics com  manutenció, allotjament, atenció sanitària, educació, etc. Per açò també es contempla la informació i l’assessorament jurídic, soci-laboral i cultural, així com eines que afavorisquen la millora de la seua qualitat de vida, la integració en les societats d’acolliment, i el seu desenvolupament personal. És en aquest àmbit en el qual s’inscriu el treball de Culturama, que ha dirigit tant a persones adultes com a la població infantil.