EXPERIÈNCIE(S): COL·LABORAR AMB FICAE
Culturama col·labora, per segon any consecutiu, en tasques de coordinació i gestió amb FICAE Festival Internacional de Curtmetratges i Art sobre Malalties, una participació que provoca la summa d’experiències i la nostra capacitat d’entendre el món des de la inclusió social.
El Festival, organitzat per la Universitat Politècnica de València, “es centra principalment en produccions audiovisuals que tracten la malaltia, en totes les seues diversificacions, estats i processos; no necessàriament des d’un punt de vista biosanitari, sinó també des d’altres àmbits: culturals, polítics, socials i econòmics”. Tal com explica FICAE en el seu Manifest, “la seua intenció és convertir el concepte de “malaltia” en un camp de lluita, però abans de res un espai en el qual existisca una clara consciència de la solidaritat i la cura, perquè la cura és una aposta política que encara i qüestiona el mandat individualista del capitalisme, possibilitant als cossos reconciliar-se amb si mateixos i el que és més important, reconèixer a l’altre des del lloc de l’afecte”. Per açò cadascuna de les seccions i activitats que ofereix el festival aborda una malaltia vinculada a les cures i la reducció de l’estigma que aquestes a voltes comporten, abastant gran nombre d’elles i oferint múltiples recursos innovadors per a parlar i pensar en elles.
En 3FICAE iniciarem una col·laboració centrada en la producció d’idees creatives que definiren el festival i en l’elaboració de la proposta didàctica, “Ajuda mútua / Practica educativa a partir del vídeo Carrying de Pepe Espaliú”, vinculada a l’exposició Cercle íntim: El món de Pepe Espaliú, presentada en l’IVAM, que serà publicada pròximament a manera d’article en Tema Jove. Publicacions n.30. IVAJ Generalitat Jove.
Ara, en 4FICAE, s’amplien les tasques a la coordinació de l’exposició Epistemologies de la prevenció del VIH-Sida, situada en el Palau de Cerveró de la Universitat de València, i de la secció Presbícia, en el campus universitari de la UPV, València. Dos registres diferents que ofereixen interpretacions obertes i provocadores a qüestions tan delicades i tabú com són el VIH i les malalties mentals.
La summa d’experièncie(s) de les dues edicions comporta no solament l’accepció del terme coneguda com “el coneixement d’alguna cosa, o habilitat per a açò, que s’adquireix en haver-ho realitzat, viscut, sentit o patit una o més vegades”; sinó que abasta el sentit més humà de la “experiència”, l’oportunitat de creixement col·lectiu i personal que permet adquirir coneixements amb un alt valor simbòlic, doncs FICAE és una iniciativa que no deixa impassible a qui la coneix.
Epistemologies de la prevenció del VIH-Sida és una exposició comissariada per Pepe Miralles, un artista visual que reflexiona sobre el virus des de la dècada dels noranta. Una mostra que relata amb claredat les presències i absències d’informació en les campanyes de prevenció del VIH a través d’un dispositiu conformat per cartells de campanyes socials de diferents països i de diferents moments. Dits materials han sigut prestats per entitats i persones relacionades amb l’activisme com són Suport Positiu, Jon Arrizabalaga, Avacos, Cesida, Comitè Antisida València, Sida Estudi, FELGTB, Fundació Triangle i Lambda. Juntament amb aquests, l’exposició inclou tant fragments de textos de bibliografia tan significativa sobre el VIH Sida com són Construint sidentidades. Estudis des del cor d’una pandèmia, de Ricardo Llamas o A l’amic que no em va salvar la vida, de Hervé Guibert; com a reproduccions fotogràfiques de accions de Act-Up.
L’exposició s’organitza entorn d’onze seccions temàtiques els títols de les quals avancen ser una re-lectura de les representacions socials del VIH-Sida i una cridada d’atenció al silenci institucional i els canals de comunicació i llenguatges específics empleats en les campanyes de prevenció. “Quan el silenci era igual a la mort”, “Mort a causa d’una llarga malaltia”, “Pràctiques sexuals” o “Les dones no tenen sida, simplement es moren”, són exemple d’açò.
Presbícia, inaugurada dins de la setmana en la qual ha tingut lloc el FICAE, ha ocupat com en anteriors edicions dues estructures dins de l’espai obert del campus universitari de la UPV. Diana Larrea i Leonora Bisagno & Bruno Baltzer han sigut les dues artistes convidades a produir una obra site-specific tenint la malaltia mental com a tema de treball.
La intervenció de Diana Larrea, Tú no eres tu enfermedad mental, en paraules de l’artista, “llança un missatge sobre un dels estigmes socials que suporten els pacients que són diagnosticats amb una malaltia mental crònica o transitòria. Per a açò, tria un eslògan que puga ajudar a prendre consciència sobre aqueix procés pel qual se sol identificar al pacient amb el desordre mental que pateix. Una frase directa que pretén oferir un cert alliberament davant aquesta càrrega cultural normalitzada, que no solament complica l’estat emocional de la persona malalta, sinó que també dificulta el desenvolupament òptim de la seua vida social i professional.
Presa com a inspiració el treball gràfic de l’artista conceptual nord-americana Barbara Kruger (1945), qui adopta en la seua obra una estratègia estètica extreta del camp publicitari, amb l’objecte de qüestionar els estereotips i convencionalismes que envaeixen nostre ajuste soci-cultural”.
Diana Larrea. Foto: FICAE
Leonora Bisgano & Bruno Baltzer presenten Tâche Moustache, una obra que, sota l’aparença del test de Rorschach, usat en el camp de la psicologia i basat a interpretar deu taques de tinta, evoca una carta que Sigmund Freud escrita el 9 d’agost de 1882 a la seua futura esposa, Martha Bernays. En ella un descuit de la ploma es va convertir en una taca de tinta que ell mateix va envoltar indicant “Ací ens va caure la ploma de la mà i va escriure aquest signe secret. Demanem disculpes i que no es procure interpretar-ho” 1.
Però finalment les taques de tinta també es van sotmetre a una coneguda prova psicològica , que s’usava amb freqüència per a provar la bogeria. El mètode pseudocientífic de Rorschach va inspirar a artistes i poetes i va generar reflexions sobre la pareidolia. La imatge representa un efecte simètric de Rorschach del punt de tinta de Freud. En aplicar aquesta prova al pare de la psicoanàlisi clàssica, Tâche Moustache, desvia i qüestiona les metodologies i especialment expressa la necessitat de supervisar sempre els diferents enfocaments cap als trastorns mentals i la seua definició.
Leonora Bisgano & Bruno Baltzer. Foto: FICAE
1 1.- Grubrich-Simitis, Ilse (2012): Semillas de conceptos psicoanalíticos fundamentales. https://www.spp.com.pe/uploads/biblioteca/BiViPsiL/Revista_SPP/Grubrich_10.pdf
Tags: Gestió de projectes