XARRADA: ‘Obrir institucions des de dins (Hacking Inside)’ de Raúl Oliván.
A l’acte de presentació del llibre 5é Premi Culturama Innovació Social en Joventut, tindrem el plaer de contar amb Raúl Oliván que donarà la xarrada ‘Obrir institucions des de dins (Hacking Inside)’.
Després de quasi deu anys dirigint Zaragoza Activa, ara es troba obrint el Govern d’Aragó com a D.Gral de Participació, Transparència, Cooperació i Voluntariat. Ha creat el LAAAB, Laboratorio de Aragón [Gobierno] Abierto. Un laboratori d’innovació democràtica pel disseny col·laboratiu de polítiques públiques.: Actualment és DG de Participació, Transparència, Cooperació i Voluntariat en el Govern d’Aragó, des d’on està llançant el LAAAB (Laboratori d’Aragó Govern Obert) entre altres projectes d’innovació ciutadana i transformació digital. Fins a desembre de 2017 va ser Director de Saragossa Activa, un ecosistema d’emprenedoria i innovació social, des d’on va impulsar projectes com La Colaboradora, Semillero de Ideas, Vivero de Emprendedores, Made in Zaragoza, Laboratorio Ciudadano ThinkZAC o la red social ZAC. Llic. en Publicitat i Dpdo. en Treball Social, especialitzat en Tècniques de Participació Ciutadana (UZ) i Desenvolupament Estratègic Urbà. És mentor del programa d’Innovació Ciutadana per a Iberoamèrica (SEGIB) i membre assessor del 4th Sector Group (WEF, UNDP, SEGIB). Acaba de ser seleccionat pel Departament d’Estat dels Estats Units per al programa IVLP (International Vistitor Leadership Program).
Xarrada: Obrir institucions des de dins (Hacking Inside)
En l’última dècada s’ha obert una bretxa de desconfiança entre els ciutadans i les seues institucions. És un fenomen que a Espanya va aconseguir la seua cota màxima visible amb l’eclosió del 15-M. La globalització de la desafecció es deu a la concurrència de tres factors. Primer, al naixement d’una ciutadania digital, acostumada a opinar a colp de click, que no entén el llenguatge ni la velocitat de les administracions. És, per tant, una bretxa generacional. Segon, a la ruptura del contracte social, com a metàfora del pacte que garantia progrés per a tots a través del cercle virtuós del creixement econòmic, Estat del Benestar i democràcia liberal. Tercer, a l’esgotament del pensament neoliberal, com a sistema moral sobre el qual cavalcava el capitalisme desbocat. Que hauria començat a ser confrontat per nous comunitarismes, com el feminisme. En aquest context, necessitem nous models d’institucionalitat que siguen capaços d’obrir-se, aprendre i deixar entrar tot el talent i les idees que flueixen extramurs. Per dos motius principalment, d’una banda per a legitimar la democràcia representativa amb una capa de participació deliberativa, que multiplique els inputs constituents, que amplie el ‘DEMOS’ és a dir més gent prenent decisions i construint el sistema comú; per l’altre, per a millorar les prestacions de serveis públics i perfeccionar la carta de drets i llibertats, donant sentit a la idea de progrés (en la qual cada generació mereix viure millor que l’anterior) produint d’aquesta manera outputs que enfortisquen el constituït, la forma en la qual articulem la ‘CRACIA’. Aquesta revolució serà des de dins, o no serà, i -afig- no serà una revolució, sinó una reforma. A aquest propòsit porte dedicat més de deu anys, sumant victòries i derrotes d’un viatge que, al costat d’alguns col·legues, hem convingut a cridar hacking inside, o obrir institucions des de dins.