LABORATORI MEDIACIÓ PER A l’EDUCACIÓ ARTÍSTICA.
Ens agradaria traslladar-vos la participació que va tenir Culturama en Sin Espacio 4: Visitar el pavelló espanyol en la 56 Biennal d’Art de Venècia, proposta organitzada per l’associació Otro Espacio, amb la qual venim col·laborant en els últims anys. En aquesta ocasió la nostra intervenció en el projecte es plantejava com a ressort per a introduir en els debats el paper de la mediació artística dins del context de l’art actual.
L’eina de treball utilitzada per a desenvolupar els objectius marcats ha sigut un laboratori de mediació per a l’educació artística, que realitzarem en el centre sociocultural La Fàbrica de Mislata. Es van convocar tres sessions de tres hores de durada cadascuna, en les quals van participar un total de deu persones. Volíem configurar un fòrum de trobada i debat interdisciplinari des del qual plantejar una anàlisi crítica sobre diferents qüestions referents a la mediació artística. Els perfils professionals participants van abastar la història de l’art, la creació artística, l’ensenyament universitari, la mediació cultural, la crítica de l’art i l’animació sociocultural.
Com a matèria primera d’experimentació ens vàrem centrar en el projecte de Martí Manen per al Pavelló d’Espanya per a la 56 edició de la Biennal de Venècia, que havia exposat en el Centre Cultural La Nau en una sessió prèvia.
El procés d’anàlisi va quedar obert a les aportacions i suggeriments del grup de treball. No hi havia un resultat final específic marcat. Traçàrem unes línies d’acció, però totalment susceptibles de ser modificades en funció dels resultats i interessos que s’anaren consensuant pel propi grup.
Començàrem per delimitar el propi concepte de mediació artística. Va ser un procés interessant perquè no s’entenia de la mateixa manera per tot el grup. Hem d’aclarir que no ens interessava tant arribar a una definició acadèmica del terme, com contornejar els àmbits sobre els quals centraríem l’anàlisi. Per a açò primer recopilàrem allò que pensàrem queda fora de l’espai de la mediació artística i a partir del descartat, passàrem a elaborar propostes sobre les quals construir l’acció de la mediació.
Com a temes que no encaixaven amb els processos de mediació artística destaquem:
– La visita tradicional amb un discurs unidireccional i sense espai per a la reflexió ni la participació activa de el “públic”.
– Accions desconnectades amb la realitat social, que es resignen a tancar-se dins del museu sense crear vincles amb l’entorn social.
– Plantejaments que no tenen en compte generar processos d’experimentació, i basades en respostes tancades.
– La guia com a explicació o relat merament descriptiu.
– Accions on no es valora el paper de la persona encarregada de la mediació, ni s’ha inclòs dins del procés global de la proposta cultural.
Com a alternatives es van plantejar:
– Visites amb discursos pluridireccionales, construïts entre totes i tots, que afavorisquen la reflexió individual i col·lectiva.
– Generar propostes que connecten amb l’entorn i afavorisquen l’experimentació.
– Crear un clima de qüestionament de l’establit, afavorint el flux de preguntes i intercanvi d’opinions que ajuden a l’apoderament i a l’acció ciutadana.
– Posicionar l’acció dels professionals des del concepte de dinamització dels processos i la interrelació grupal.
– Accions on el paper de les i els professionals està integrat equilibradament en tot el procés de l’acció cultural o artística.
– Plantejar processos oberts, flexibles i no circumscrits a models establits quant a tipus de públic, durada, ubicació, etc.
Des de les coordenades compartides, plantegàrem el repte de centrar-nos en la proposta que Martí Manen havia exposat la setmana anterior per a començar a reflexionar sobre diferents aspectes del treball en mediació artística: metodologies de treball, eines, gestió de projectes, relacions amb altres perfils professionals implicats en els àmbits culturals, participació i interacció, etc.
Volíem que tot el procés es desenvolupara a través de metodologies i criteris propis de la mediació, i sobretot de la praxi. Per açò totes les activitats s’organitzaven entorn del treball col·laboratiu, l’intercanvi d’opinions i el consens en les conclusions, així com la utilització de dinàmiques i eines que afavoriren aquest tipus de treball.
Part important del treball va consistir a analitzar una sèrie de materials (textos del catàleg dels Subjectes, entrevistes a Martí Manen, vídeos sobre la Biennal de Venècia i sobre Dalí). De l’anàlisi van sorgir diferents temes que van despertar l’interès del grup per a poder treballar des de la perspectiva de la mediació.
La mirada sobre la figura de Dalí que Martí Manen havia posat sobre la taula, per si sola, va obrir diversos focus d’atenció. Es destacaven els aspectes performatius, la dualitat de la construcció de la imatge pública i privada, la interacció amb els mitjans de comunicació, la plasticitat de les identitats, especialment referent al gènere i a la sexualitat, la sacralizació de l’obra d’art o les relacions que s’estableixen entre art i sistemes de poder.
Però també fixàrem l’atenció en aspectes de gestió del projecte realitzat per Martí Manen com la transparència, la implementació de bones pràctiques professionals, la complexitat, la importància del context en les diferents esferes d’acció, així com la capacitat d’adaptació a les circumstàncies.
Per a cadascuna de les fases del laboratori els components dels grups s’intercanviaven, de manera que es multiplicaven les ocasions de compartir opinions i punts de vista. Açò va ser així excepte en l’última etapa. En ella, cada grup de 3 o 4 persones es va centrar a proposar una suposada acció de mediació cultural sobre una de les propostes artístiques que, prenent com a punt de partida la figura artística de Salvador Dalí, s’expandien en el pavelló espanyol de Venècia.
En cada fase del procés de recerca utilitzàrem diferents tècniques , dinàmiques i eines, sempre sota el prisma del treball col·laboratiu, intentant també mostrar la possibilitat d’utilitzar les noves tecnologies com a elements potenciadors del treball en equip i creatiu. D’aquesta manera vam introduir l’elaboració de núvols de paraules per a l’anàlisi de textos, la intervenció grupal sobre textos des de Google drive i la presentació d’idees a través de Padlet i mapes mentals.
Sobre l’obra de Francesc Ruiz es va destacar com a principals potencials per a treballar des de la mediació:
– La multiplicitat de l’obra, que es pot reproduir, seriar, intervenir, etc.
– Democratització de l’obra: qualsevol persona pot portar-se un exemplar.
– Tracta els personatges de ficció com un recurs real, aplicant tècniques pròpies d’arxiu considerades “objectives”.
– Experimenta en el tipus de formats, eixint dels tradicionals i usant suports propis dels mitjans de comunicació (revistes i còmics).
La proposta de mediació parteix de la idea de treballar amb la ficció com a material de documentació. Es proposa crear una ficció a partir de notícies reals, plantejant un debat sobre la situació inventada per a provocar la mirada crítica sobre tema d’interès social.
L’exemple proposava una notícia ficcionada a partir de certs temes d’actualitat: l’ús d’esteladas en la final de la Copa del Rei, la celebració de la nit dels museus, la prohibició del Bou de la Vega, i el tractament dels mitjans de comunicació d’alguns casos judicials relacionats amb la hisenda pública i l’evasió d’impostos. En aquest cas un jutge autoritzava l’ús d’esteladas durant la nit dels museus per a harmonitzar la llei amb els usos socials actuals.
A partir de la proposta de Pepo Salazar, el grup va dissenyar una dinàmica en la qual es proposava treballar la idea de creació d’un imaginari col·lectiu propi a partir de la reordenació del caos al que ens aboquen els Mass media. Per a açò, xicotets grups d’unes quatre persones elaborarien un discurs “molest” en forma de producte informatiu, a partir de la manipulació de materials audiovisuals (corts publicitaris, programes de tv, sons radiofònics, imatges, etc).
La finalitat de l’activitat seria posar de manifest la manipulació i subjectivitat que genera la transmissió d’informació, i amb açò mostar la necessitat de construir filtres a la saturació informativa a través de l’anàlisi i la reflexió crítica.
Amb l’obra de Cabello/Carceller es va proposar realitzar, per a adolescents i joves, una visita lliure per l’espai expositiu, en el qual s’incloguera el visionat del vídeo de les artistes. Prèviament cada participant, en xicotets grups, hauria d’esbrinar mitjançant preguntes un concepte amb el qual se li havia etiquetat (cada persona desconeixia quin li havia correspost). Algunes propostes inicials sobre aquests conceptes serien: identitat construïda, performativitat imposada, feminisme, raça, classe social, sistema, sensualitats /sexualitats no normatives, afectivitat.
Finalment en una sessió conjunta, es compartien impressions, sensacions, idees i emocions amb la finalitat de posar en qüestió la nostra capacitat d’empatia i de resistència al canvi d’opinió. També afavorir la capacitat de reflexió sobre els processos de construcció / imposició de la nostra identitat, els factors que intervenen i el paper que donem a les opinions externes en aquests processos de construcció personal.
Tot aquest conjunt d’opinions compartides quedaria plasmat gràficament en una silueta d’un personatge que reuniria l’aportat en el grup.
Després de l’exposició i comentari de les propostes vam tenir l’oportunitat d’analitzar-les sota el prisma de les premisses llançades en la sessió inicial, posant-se de manifest l’enorme potencial educatiu de la mediació artística. I al mateix temps es va evidenciar la complexitat d’encaixar aquest tipus d’accions de manera harmonitzada entre el sistema educatiu reglat i les propostes d’institucions culturals i museístiques o també amb les regulacions que imposa el mercat en un context de precarització de la cultura.
Finalment, es va evidenciar la necessitat de multiplicar les trobades i debats entre els diferents perfils de professionals que intervenen en la mediació cultural perquè aquest tipus de contacte ajuda a formar-nos, a conèixer-nos i a impulsar propostes de major incidència en el desenvolupament personal i comunitari.
Tenint en compte la necessitat de configurar un perfil professional reconegut i valorat, aquest tipus de fòrums facilita l’intercanvi d’informació i experiències, així com la cerca d’estratègies comunes per a posicionar la cultura i l’educació com a valors fonamentals en el progrés de les societats contemporànies.
Van restar moltes qüestions a tractar i sobre les quals seguir investigant. Al cap i a la fi, la labor de mediació cultural en un espai d’acció social que no té límits determinats, i en la qual cal anar renovant idees i metodologies de treball continuadament.
Per açò des de Culturama esperem trobar-nos en nous àmbits per a compartir la passió per l’educació artística i la mediació cultural.
Finalment volem agrair a Otro Espacio l’oportunitat d’aquesta col·laboració i a totes les persones participants pel seu compromís personal i professional, així com per totes les seues interessants aportacions.
Tags: Mediació artística