Pirates: Realitat i llegenda dels bandolers del mar
La pirateria està present tot al llarg de la història de la humanitat, bé com a mer acte de pillatge, bé com a instrument polític i econòmic. Apareix entre les civilitzacions antigues del Mar Mediterrani; també té presència durant l’edat mitjana a les costes del Bàltic i del Mar del Nord amb els Víkings; a l’oceà Índic i el Mar de la Xina partir del segle XVII, i sobretot, a les costes del Mar Carib i Amèrica del Sud des de començament del segle XVI. El terme “pirata” prové del grec peirao, que significa aquell que s’aventura per a aconseguir fortuna. Eixa és la motivació principal d’aquest fenomen, encara que sovint ha estat potenciat pel món de la política i el comerç, en el context de les disputes entre les diferents potències de cada període històric. Des de l’edat mitjana, els nobles, mercaders i reis finançaren expedicions de corsaris, que no eren més que mercenaris del mar, pirates amb autorització per a actuar contra els enemics.
El tema de la pirateria ha estat tractat en innombrables ocasions per la literatura i el cinema, que ha dotat els seus protagonistes d’una aura romàntica que la major part de les vegades no es correspon amb la realitat dels esdeveniments. El pirata generós i idealista és una fantasia novel·lada. El pirata genuí de qui ens parla la història normalment era un assassí sense escrúpols i un facinerós capaç de les pitjors atrocitats.
“Pirates, realitat i llegenda dels bandolers del mar”, pretén mostrar aspectes desconeguts d’aquest fenomen, desmuntar tòpics i centrar el paper que la pirateria ha jugat en l’evolució històrica de la nostra civilització.
